8 de març. Dia Internacional de les Dones

Manifestació Pça Universitat a les 19h. Cada dia és 8 de març

Quan les notícies no són notícia

Encara que sigui de puntetes, aproximar-nos a la realitat a través dels mitjans de comunicació modifica l’estat d’ànim més serè i equilibrat. Les notícies no són res més que cròniques anunciades: dones assassinades pels eufemísticament anomenats companys sentimentals, modificacions de lleis que “despenalitzen” l’avortament en lloc d’un definitiu, lògic i racional reconeixement del dret al propi cos, milers de famílies apuntades en una estadística com una llista d’empreses en fallida…, i la societat, el conjunt de la ciutadania que paga i suporta uns polítics amatents només a servir els interessos dels poderosos, els seus autèntics amos, i que no volen ni mirar als qui de veritat haurien de representar per gestionar la cosa pública com un bé comú a conservar.

Tot si val darrere l’estendard de la crisi, davant de l’espantall de la crisi global, globalitzada i globalitzadora de misèria, no s’hi pot fer res. Tothom a callar, a aguantar, a resignar-s’hi (millor si ho fas cristianament), a malguanyar-se el pa amb la suor d’un front que no et podràs ni eixugar. I pobre/a de tu si no vigiles i agafes un refredat i et poses malalt/a, que t’hauràs de pagar, moderadament això sí, les medecines i un/a metge/essa que et consoli, perquè li han retallat els recursos per curar-te.

Per què ens cal un Estat del Benestar?. Per què renunciar als beneficis que es poden treure d’uns serveis bàsics que si ens són indispensables ja triarem a quina institució convenientment homologada pagar-los en nom de la llibertat d’elecció.  Fins i tot, per què no obtenir guanys del dret dels infants a tenir un futur? Si han volgut tenir fills/filles que treballin per pagar-los l’escola bressol, l’alimentació fora de casa, l’educació primària, secundària i universitària, l’atenció mèdica, els medicaments, els desplaçaments, els serveis bàsics… Una magnífica inversió que els permetrà, si tenen sort, de poder anar-se’n a l’estranger per fugir de la precarietat laboral, del mileurisme i de l’arbitrarietat d’un mercat de treball fet a mida del capital.

A més a més, si hem tingut la sort de néixer dona, aquesta apassionada i apassionant travessia tindrà un valor afegit irrenunciable. Com que no som pas iguals i se’ns ha de “protegir”, millor que siguin els altres els qui decideixin sobre el nostre cos; i si arribem casualment al mercat laboral ens trobarem amb unes regles del joc que ens ajudaran tant que podrem trobar una feina perquè el 30% menys de salari que cobrarem potser convenç a qui toca de no contractar un home que no queda embarassat com podem nosaltres. I tot plegat sense cap mena de complexos ni de manies…, ni tampoc de vergonya, és clar.