|
|||||
COMUNICAT DE SOLIDARITAT AMB SINDICALISTES DOCENTS A TURQUIA
Dia Internacional per l’eliminació de la violència contra les dones. 25/11/09
Manifestació dimecres 25 a les 19h. des de Font de Canaletes a Pça Sant Jaume.
El dia a dia ens porta a haver d’acceptar que tot i que hi ha lleis que reconeixen i atorguen la igualtat de drets entre homes i dones, la violència contra les dones, pel fet de ser dones, continua essent una xacra en totes les societats.
La violència contra les dones és la violació dels drets humans més estesa i més universal de totes les que es produeixen ara mateix. Les discriminacions a què se sotmet el 51% de la població mundial pel fet de ser dones, només ens aproxima a la magnitud de la injustícia.
Les relacions de poder, per sobre de les relacions d’igualtat entre
les persones, es reprodueixen en totes les societats, tot sovint pretesament
justificades sota conceptes com “el costum”, “la cultura”, “la
religió”, que normalitzen el control i el poder sobre les dones.
Segons dades d’ Amnistia Internacional, es calcula que 1 de cada
3 dones en el món ha rebut cops, ha estat obligada a mantenir relacions
sexuals o sotmesa a algun altre tipus d’abús al llarg de la
seva vida. Pensar en la causa última d’aquesta violència
fa emergir la discriminació, que nega la igualtat com a persones
i la igualtat de drets i de llibertats amb els homes.
En l’àmbit privat, a hores d’ara encara hi ha homes que veuen la “dona” com una possessió que es pot utilitzar, sobre la qual es pot decidir què ha de fer, i si s’hi rebel·la pegar-la, maltractar-la, insultar-la o fins i tot matar.
Però les discriminacions tenen lloc en tots els àmbits, també en
el laboral. Hi ha empreses que consideren que a igual treball, les dones
només tenen dret a ser remunerades amb un 70% de sou respecte al
que cobraria si fossin homes. La discriminació salarial, evident
i quantificable, és permesa per tots els poders i, per tant, no és
ni perseguida ni sancionada. I no és l’única en aquest
camp, ja que hauríem de denunciar també les que fan referència
al tipus de contracte, a temps parcial o en precari particularment, que
amb una incidència molt alta entre les dones, sense oblidar l’altíssima
probabilitat de no obtenir una feina per la possibilitat de ser mares, entre
d’altres.
I no ens podem oblidar tampoc de l’àmbit legislatiu. La nostra
societat, integrada a Europa i considerada en el grup del primer món,
continua sense reconèixer un dret fonamental com el de decidir sobre
el propi cos, evidentment només en el cas de les dones; i no deixa
pas de legislar com se les ha de sancionar si lliurement decideixen actuar
davant d’un embaràs.
Cap més violència. Cap més violència contra
les dones pel fet de ser dones.
Cap més discriminació.
Cap més actuació punitiva des del poder.
Un món que respecti els drets humans de totes les persones és possible! Des de la IAC continuarem lluitant contra la injustícia, denunciant les discriminacions i construint ponts de diàleg perquè un altre món sigui possible.
Secretaria de les Dones de la IAC
Des de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) volem mostrar la nostra solidaritat amb Unió de Pagesos per les agressions sofertes a càrrec dels Mossos d’Esquadra a Reus, aquesta setmana passada. Un cop més, com amb els estudiants contra el Pla de Bolònia o amb els treballadors acomiadats o expedientats de diverses empreses, queda demostrat que les protestes i reivindicacions contra aquest sistema econòmic i les seves complicitats rep com a resposta la brutalitat policial i la indiferència de la classe política, tingui el color que tingui. La IAC es posa a disposició dels companys de la Unió de Pagesos per a tot allò que requereixin i els animem a seguir la seva lluita, que també és la nostra, tan justa com, hores d’ara, necessària.