|
||||||
-----------------------------------------------------
24 DE MAIG, DIA INTERNACIONAL DE LES DONES PER LA PAU I EL DESARMAMENT
Des de fa molts anys, el 24 de maig és la jornada en què les dones volem fer visibles les moltes activitats que diàriament fem contra els conflictes armats, activitats que han denunciat la violència específica contra les dones a les guerres.
A totes les guerres s’exerceix una violència específica de gènere. Les agressions sexuals a les dones a les guerres s’utilitzen pels exèrcits i els dirigents per anul·lar, humiliar i desmoralitzar les dones i, com a conseqüència, tota la societat civil.
Les dones a les guerres som considerades una part del botí, un premi per als guerrers. Però no només això. De vegades, com va ser el cas de la guerra a Bòsnia, la violació es converteix en una arma més de la guerra, dins d’una estratègia planificada de terror.
En aquest sentit, reivindiquem que els agressors i, sobretot, els instigadors i responsables polítics siguin castigats i que la violació durant un conflicte armat sigui considerada crim de guerra i crim contra la humanitat.
Volem també que es conegui i es reconegui la resistència de les dones a les guerres. Son elles les que intenten com sigui que la vida quotidiana continuï de la manera més normal possible sota les bombes, les tortures, les violacions i els assassinats. A més, tal com denuncia un recent informe d’Amnistia Internacional, durant i després de les guerres s’incrementa la violència domèstica contra les dones.
Exigim també que es compleixi la resolució 1325 de l’ONU en la qual es reclama la participació de les dones en els processos de pau, en la seva negociació, gestió i construcció.
Des de fa temps, l’estratègia passa per construir ponts entre dones de les diferents parts d’un conflicte bèl·lic i teixir xarxes a escala mundial entre dones que s’oposen dia a dia a la violència militarista, com és el cas, entre d’altres, de la xarxa de Dones de Negre.
LA GUERRA LA FAN PERSONES QUE NO ES CONEIXEN I ES MATEN. A LES ORDRES DE PERSONES QUE ES CONEIXEN I NO ES MATEN.
ENTRE MORIR I MATAR HI HA UNA ALTRA LÒGICA: VIURE.
Secretaria de les Dones de la IAC
----------------------------------------------------
Des de la IAC hem rebut amb indignació la informació sobre les mesures de reducció del dèficit anunciades pel president del govern central, que suposen una agressió inacceptable als drets laborals i econòmics dels treballadores i treballadores i a les condicions de vida dels pensionistes.
El govern, des de fa temps ha optat per anar contra l’interès general de la ciutadania per afavorir descaradament als culpables d’aquesta crisi: cap mesura de regulació del sistema financer, cap control sobre els especuladors, cap interès en una política fiscal progressiva ni en cercar el frau. Ans, al contrari, fent una contrareforma fiscal, augmentant l’IVA i l’IRPF, reduint l’impost de societats, manifestant una nul·la disposició en lluitar contra el frau fiscal, demostrant cap interès en gravar les grans fortunes i, el més greu, ajudant amb milions d’euros al sistema financer, veritable responsable d’aquesta situació. En resum, es compleix allò de que els beneficis són privats i les pèrdues es socialitzen. I el govern, suposadament d’esquerres, l’avala i protegeix en contra de la majoria de la societat.
Obeint a les directrius de l’FMI i de l’UE, es dóna un pas més, consistent en deu mesures que es poden resumir en un empitjorament de les condicions de vida dels treballadors i treballadores i dels pensionistes.
Aquesta agressió passa per congelar les pensions, eliminar la jubilació parcial i reduir determinades prestacions socials i, sobretot, s’aventura en una reforma laboral que precaritzarà, encara més, les condicions laborals, abaratirà els acomiadaments i laminarà el dret a la negociació col·lectiva.
Pel que fa als empleats i empleades públics s’anuncia una rebaixa del 5% dels sous. Nosaltres som els primers en criticar les despeses inútils com l’11% de més, en concepte de dedicació exclusiva que perceben 1.500 persones a la Generalitat, en rebutjar la inflació de càrrecs sense contingut real i, principalment, en denunciar els costos que representen les externalitzacions i la multiplicació d’ens i organismes que únicament responen a interessos partidistes i clientelars. I per no parlar del regal que fem a La Caixa mitjançant el pla de pensions.
Aquesta disminució indiscriminada significa:
- que el govern menysprea als treballadors i treballadores dels serveis públics fent-li pagar els costos d’una crisi que no han generat.
- que, a més, actua demagògicament, visualitzant que és un privilegi el treballar a l’Administració (sense tenir en compte l’alt grau de precarització i els salaris mitjans que no son precisament de privilegi).
Les organitzacions que conformem la IAC tenim clar que cal lluitar per defensar els nostres drets i les nostres condicions laborals davant aquesta agressió, en nom propi i en record de tots i totes que, generació rere generació, amb esforços socials i personals, han fet possible el minso estat del benestar que avui gaudim i paguem.
Cal recordar que les condicions de treball i els drets que tenim no són fruit del cel o de la magnanimitat de cap govern. Cal prendre consciència què, en el fons, cap dels nostres drets està garantit sinó som capaços de lluitar per ells i defensar-los. Cal saber que el govern i la UE en el seu conjunt estan trencant l’acord social que durant més de sis dècades ha permès un llarg període d’estabilitat social i política.
Cal aixecar la veu, cal fer-se valer i cal sortir al carrer a defensar la nostra dignitat i els nostres drets.
Cal obligar al govern a donar marxa enrere i a adoptar mesures que facin pagar les conseqüències de la crisi als seus veritables responsables.
CAL UNA MOBILITZACIÓ CONTUNDENT PER ATURAR AQUESTA GREU AGRESSIÓ ALS TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL SECTOR PÚBLIC.
DES DE LA IAC FENT UNA CRIDA A LA RESTA DE SINDICATS I AL CONJUNT DEL COL·LECTIU D’EMPLEATS PÚBLICS A MOBILITZAR-NOS I SORTIR AL CARRER.
-----------------------------------------------------
Dia Internacional de les Dones.
8 de març 2010
Manifestació dilluns a les 19h. Pça Universitat fins a Pça Sant Jaume.
COMUNICAT DE SOLIDARITAT AMB SINDICALISTES DOCENTS A TURQUIA
Dia Internacional per l’eliminació de la violència contra les dones. 25/11/09
Manifestació dimecres 25 a les 19h. des de Font de Canaletes a Pça Sant Jaume.
El dia a dia ens porta a haver d’acceptar que tot i que hi ha lleis que reconeixen i atorguen la igualtat de drets entre homes i dones, la violència contra les dones, pel fet de ser dones, continua essent una xacra en totes les societats.
La violència contra les dones és la violació dels drets humans més estesa i més universal de totes les que es produeixen ara mateix. Les discriminacions a què se sotmet el 51% de la població mundial pel fet de ser dones, només ens aproxima a la magnitud de la injustícia.
Les relacions de poder, per sobre de les relacions d’igualtat entre
les persones, es reprodueixen en totes les societats, tot sovint pretesament
justificades sota conceptes com “el costum”, “la cultura”, “la
religió”, que normalitzen el control i el poder sobre les dones.
Segons dades d’ Amnistia Internacional, es calcula que 1 de cada
3 dones en el món ha rebut cops, ha estat obligada a mantenir relacions
sexuals o sotmesa a algun altre tipus d’abús al llarg de la
seva vida. Pensar en la causa última d’aquesta violència
fa emergir la discriminació, que nega la igualtat com a persones
i la igualtat de drets i de llibertats amb els homes.
En l’àmbit privat, a hores d’ara encara hi ha homes que veuen la “dona” com una possessió que es pot utilitzar, sobre la qual es pot decidir què ha de fer, i si s’hi rebel·la pegar-la, maltractar-la, insultar-la o fins i tot matar.
Però les discriminacions tenen lloc en tots els àmbits, també en
el laboral. Hi ha empreses que consideren que a igual treball, les dones
només tenen dret a ser remunerades amb un 70% de sou respecte al
que cobraria si fossin homes. La discriminació salarial, evident
i quantificable, és permesa per tots els poders i, per tant, no és
ni perseguida ni sancionada. I no és l’única en aquest
camp, ja que hauríem de denunciar també les que fan referència
al tipus de contracte, a temps parcial o en precari particularment, que
amb una incidència molt alta entre les dones, sense oblidar l’altíssima
probabilitat de no obtenir una feina per la possibilitat de ser mares, entre
d’altres.
I no ens podem oblidar tampoc de l’àmbit legislatiu. La nostra
societat, integrada a Europa i considerada en el grup del primer món,
continua sense reconèixer un dret fonamental com el de decidir sobre
el propi cos, evidentment només en el cas de les dones; i no deixa
pas de legislar com se les ha de sancionar si lliurement decideixen actuar
davant d’un embaràs.
Cap més violència. Cap més violència contra
les dones pel fet de ser dones.
Cap més discriminació.
Cap més actuació punitiva des del poder.
Un món que respecti els drets humans de totes les persones és possible! Des de la IAC continuarem lluitant contra la injustícia, denunciant les discriminacions i construint ponts de diàleg perquè un altre món sigui possible.
Secretaria de les Dones de la IAC
Des de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) volem mostrar la nostra solidaritat amb Unió de Pagesos per les agressions sofertes a càrrec dels Mossos d’Esquadra a Reus, aquesta setmana passada. Un cop més, com amb els estudiants contra el Pla de Bolònia o amb els treballadors acomiadats o expedientats de diverses empreses, queda demostrat que les protestes i reivindicacions contra aquest sistema econòmic i les seves complicitats rep com a resposta la brutalitat policial i la indiferència de la classe política, tingui el color que tingui. La IAC es posa a disposició dels companys de la Unió de Pagesos per a tot allò que requereixin i els animem a seguir la seva lluita, que també és la nostra, tan justa com, hores d’ara, necessària.
